Esportivament, jugar contra el “F.C. Cuatro vientos” de Blanes, sempre és un plaer. L’aspirant a conquerir el present títol, amb el permís del Barça i potser algun altre conjunt a darrera hora, aglutina una sèrie de jugadors d’una molt bona qualitat . A la porteria l’esquerrà Quico Salarich és una garantia i junt amb el Quique Martín (absent ahir) sumen una de les millors parelles de porters de la lliga (Quico&Quique). Al darrera noms com Munsó, Dani lLópez, Jordi Gutiérrez i sobretot Portas (per mi uns dels millors jugadors no sols del Blanes sinó de la lliga), llencen i organitzen el joc que davant Eduard Recio, Salva Gutiérrez, i l’incombustible Joan Ayats rematen. Jugadors de gran qualitat desenvolupen un hoquei de “gourmet”.
Tot això ho confirmà el partit, on de manera brillant els gols (1-0, 1-1, 2-1, 2-2, 3-2, 3-3) i el bon joc es succeïren, i el “tablao” (si així podem anomenar el parquet de la nova ciutat esportiva de Blanes) treia fum. Fumejava la pista i fumejava un rostit.
Doncs, i la proposta gastronòmica? Això ho va superar tot. El Pep “el pop” Aliva ens havia preparat un rostit de pollastre de granja amb prunes acompanyat de bolets (en absència aquesta vegada de gambes) que a la fi, fou la recompensa a un vespre màgic.
El xut d’en Munsó a 3 minuts del final (el 4-3) superant un extraordinari durant tot el partit, Jose Delmoral, va donar pas a un sopar que un any més fou “per sucar-hi pa”. Gràcies Pep!
2 comentaris:
que bé que viviu !!. Ja ens direu on està aquest restaurant del pollastre i si s'ha de reservar abans.
Att. Carles (Congrés)
No deixeu mai de fer-ho així.
Es nota qu hi ha afició.
Salutacions des del C.P Cubelles
Publica un comentari a l'entrada