BON NADAL I FELIÇ ANY 2010 !!!!!!!

C.P. MASIES 5 - C.P.MOLLET B 7

Són ¾ de 7 del matí i al llevar-me la sequedat a la gola i el mal d’esquena em recorden que ahir varem jugar a Masies de Voltregà. He dormit 5 hores.
Encara “retronen” en el meu cap la gran quantitat de xuts a porteria que varem patir i com sembla ben bé, que cada any es repeteixi el mateix partit, la mateixa mandra per fer el desplaçament, el mateix bon sopar, la mateixa trista sensació que amb els jugadors que tenen (noms mítics de l’hoquei com Capdevila, Hom, Ferran, Sala,...) podrien jugar molt millor i no amb aquesta apatia, amb aquesta manca d'impulsos que comporta una indiferència als estímuls, a les emocions. I també, com no, el mateix cansament a la feina el dia després.

Mollet B 1 - F.C. Barcelona 4

Ja ho vas deixar clar en el darrer torneig internacional de veterans a Girona: estàs en un moment de forma brillant, excel•lent, independentment dels companys que tinguis al costat o millor dit al davant. Ni les 6 copes europees del Gaby Cairo, ni les 5 d’en Josep Enric Torner, col•locades dins la porteria, aturarien tantes pilotes com tu en aquest començament de temporada. Però si fins i tot et permets el luxe de fer brometes mentre t’estan rematant al segon pal!
A més es nota que gaudeixes, que t’ho estàs passant bé, vivint el partit amb una combinació de tranquil•litat i rauxa que transmet una seguretat enorme i frustrant alhora pels rivals. Amb un mal joc, toc cal dir-ho, ho varem intentar, però... es tan complicat fer-te algun gol. Que no es NOTI però ni l’OTÍN va batre al TINO.

H. C. Mollet B 6 6 Vilafranca C. P.

“Som massa semblants per entendre’ns”. La simetria en el nostre esport.
L’estructura de la pista, el dibuix de les línies, la ordenació de les figures geomètriques que formen els jugadors al defensar o atacar, l’àrbitre- equilibrista, com punt o eix d’un simetria central o axial. Porters que en la soledat del joc a mig camp, es mouen o s’aturen amb les mateixes posicions i moviments, jugadors que surten de la pista al mateix temps per portes diferents però simètriques i són substituïts per altres jugadors que patinen en la mateixa direcció fins trobar-se. Som simètrics aparentment. La imatge d’un mirall que a vegades es corba, tornant-se còncau o convex. Contracop que segueix a un altre contracop, un crit es reflexa en una altre crit. Acció i reacció. 6 a 6.
La simetria de l’hoquei, la simetria del joc, la simetria natural de les molècules al ordenar-se per formar la xarxa de cristalls que a la vegada configurarà el cos del jugador. La pista, Alhambra granadina de simètriques mesures i espais. Lucky i Micky, Pep i Pep, ... 6 a 6.
La simetria entre dos equips que “ens entenem per ser massa semblants”

C.P. Vilanova 6 - H.C.Mollet B 9

Si d’acord som una banda. Però això no ha de ser del tot dolent, si pensem per exemple en una banda de jazz, en quan la música jazz i l’hoquei practicat pels veterans, tenen molt a veure. M’explicaré.
Generalitzant la música jazz es basa en l’ improvisació i el ritme, on, sobre un tema, els intèrprets (jugadors) realitzen melodies (jugades) que amb una estructura harmònica (sistema de joc) es van repetint. El ritme i la dinàmica comporta síncopes, acceleracions, retards en el “tempo” de l’execució, així com pauses, sorolls, preguntes i respostes del grup al solista i del solista al grup. Primer el grup (l’equip) presenta el tema, després cada intèrpret en fa una improvisació, fins que acaba, altra vegada tots junts, amb el tema inicial.
No us recorda això l’estructura de molts partits? Primer un intent de joc en conjunt, per a continuació les improvisacions, errades, encerts, “dribblings”, xuts, els gols i al final, un altre cop amb el joc de conjunt, intentar controlar el partit i acabar.
Així el nostre sextet amb Pep “el pop de Blanes” al contrabaix (esplèndid durant tot el concert i en plena forma com es pot veure a la fotografia), Miki a la bateria (amb un "solo" i intentant controlant el ritme des del fons de l’escenari ), Àlex al piano (magnífic semblava el Bill Evans!) i Francesc “canonball” a la Guitarra (això si que és, tot i trencar una corda, control del tempo!) formant la secció rítmica; Rai a la trompeta (4 "solos" al llarg del concert al millor estil Miles Davis), Pepe al saxo (no al sexo, amb 3 "solos" impossibles dels seus a lo Coltrane) i Climent al clarinet (amb un "solo", però espectacular) com secció melòdica, varem executar a Vilanova una actuació, un xou, un concert de ...hoquei, digne del millor free-jazz dels 60’s.
Estarem inventant el Jazzhoquei?

(1ªNota: el Vilanova també va intentar tocar bé, però amb bons solistes com Arinyo, Gerard, Valldo i Reyes no hi ha prou, si el grup no acompanya)
(2ªNota: curiosament escric la “crònica” escoltant un disc magnífic del 1956, “Playboys” dels grans Chet Baker i Art Pepper amb un SEXTET d’autèntic luxe!)

H.C. Mollet 8 - Cerdanyola 1

Fluix, fluix, fluix...molt fluix aquest Cerdanyola. Tan fluix que durant el partit vaig tenir temps de pensar sobre un interessant programa de radio que havia escoltat minuts abans en el trajecte fins el pavelló de Mollet. El programa ("L'ofici de viure" a catalunya radio) versava sobre "el Talent", sobre com es fa el talent, si es neix o es fa. Entre moltes idees es repetien com a claus del talent la pràctica intensa, l'estudi perseverant, professors-entrenadors entregats, familiars que recolzen, concentrar-se en els errors, fer pauses, treballar amb la màxima atenció però per sobre de tot sentir una gran passió per allò que t'agrada fer.

Veient jugar aquest Cerdanyola i comparant-lo amb nosaltres (i sense que això sigui cap menyspreu) hi havia una gran diferència: els talents. Es parla que es necessiten aproximadament 10.000 hores (unes 3 hores al dia durant 10 anys) per desenvolupar una habilitat amb una certa excel·lència, de segur que els que estàvem a la pista les havíem superat si pensem que portem jugant a l'hoquei fa aproximadament 35 anys, però hi ha un tret comú en el nostre equip: Encara ara ens APASSIONA profundament jugar a hoquei. Podem, sabem i VOLEM continuar amb aquest talent!

U.E.Horta 4 - Mollet B 7

Amb l'edat cada cop costa més fer diverses coses a la vegada. Pensar en no deixar-te la pell i alguna cosa més, a la "fantàstica" pista exterior de l'horta, interpretar el nou i enrevessat reglament, i pretendre a sobre jugar, és francament MOLT DIFÍCIL!

Tot i així, ahir a la nit ho varem aconseguir. Ens ho varen posar fàcil: l'Horta desencertat en atac i amb poc joc col·lectiu; l'àrbitre molt encertat en gran part de les seves decisions i sense agafar un innecessari protagonisme (molt bé aplicant les faltes de peu i la llei de l'avantatge); la tàula portant un control de les faltes d'equip...i nosaltres agafant el nivell a poc a poc.

Però les sensacions són bones, ja que les noves incorporacions han aportat a l'equip un aire "lampedusià" donant per bona la suada afirmació això si, en sentit positiu:" canviar alguna cosa per així que no canviï res".

Bon fitxatge en Francesc Tibau

Fantàstic en Pep "el pop" de Blanes

Terrible la "dupla radioactiva" Rai- Jordi

Bé Mangot!

Propera setmana comença la LLiga de Veterans!

Ja tenim el calendari de la lliga A de veterans 2009-2010 i tot una sèrie d'incognites s'obren davant nostre.
En primer lloc qüestions d'ordre normatiu. Com s'aplicaran les noves normes en la nostra categoria? Per un costat sembla força evident i inevitable que s'han d'aplicar, i qualsevol iniciativa en contra, seria força contraproduent per la pròpia dinàmica de la lliga de veterans que cíclicament es nodreix i va assumint nous jugadors semi retirats i per tant seria quedar-se esrancats en un atzucat normatiu absurd. Però és evident que jugadors i sobretot arbitres hauran de fer un esforç notable alhora d'aplicar les normes i aspectes com les "faltes d'equip" poden ser difícils d'assumir.
En quant al diferents equips i plantilles, hi ha una novetat destacable: l'incorporació del F.C. Barcelona de Veterans amb jugadors de la talla dels germans Torner, Pauls, Pujalte i companya que segur donaran un major nivell a la lliga. El F.C. Cuatro Vientos actual campió, defensarà amb la seva habitual qualitat el títol aconseguit.
Noia (amb incorporacions sempre de qualitat), el Mollet B (amb Francesc Tibau i Lluís Coll com a nous fitxatges),Vilanova i Vilafranca (amb plantilles molt competitives) continuaran sent l'alternativa, i pot ser fins i tot un "re motivat" Masies de Voltregà (desprès dels seus èxits en el torneig Europeu de veterans) pot donar molt a parlar.
Valldoreix, Mollet A, Girona i Horta (aquests amb problemes de pista greus) tornaran a ser pistes difícils i rivals incòmodes.

Comença la Lliga de Veterans!

Nova temporada 2009-10

Ja hi tornem a ser, i com deia el nostre admirat Vicente Fernandez..."y volver, volver, volveeeer, a tus brazos otra vez" un cop més i ja van...forces temporades!

"Recomencem" una nova temporada com a veterans, amb la ferma il·lusió i les ganes d'uns novells, i amb la voluntat de fer d'aquest Bloc un punt d'informació i reflexió entorn a l'hoquei veterà.

Aviat refarem una mica els continguts del bloc i penjarem més informació de l'equip, però per anar fent boca unes quantes informacions.

Per altra part la lliga es presenta apassionant, amb un nou reglament que esperem ni que sigui en part s'apliqui, amb l'aparició d'un equip espectacular a la lliga com serà sens dubte el Barça veterans (benvinguts!), amb nous i espectaculars fitxatges en el nostre equip i sobretot aquest cop nosaltres no pensem acabar com la cançó amb que hem començat ("Yo se perder, yo se perder!")

Desprès de mesos d'esbarjo i descans, i per anar estirant les cames el cap de setmana passat, hem començat la "pretemporada" amb una "excursió-gastronòmica" a Camprodon. Amb l'ajuda d'un incansable Àlex Vila fent de "xerpa" varem coronar el "Gra de fajol", tot un 2700 metres, recuperant les forces al restaurant "Can Po" de Beget. Excel·lent el caminar, el menjar i el cap de setmana.

D'aquí una setmana, els dies 11, 12 i 13 de setembre jugarem un triangular a Andorra amb els nostres amics del Girona H.C i per suposat de l'Andorra H.C.

Benvinguda forta a tots els veterans de l'hoquei !

Temporada 2008-2009, 4t. classificat...

FINALS

Semifinals
C.T.BARCINO – C.P.VILANOVA "B" 6-3

MOLLET "B"– F.C. Cuatro Vientos 3-4

3r i 4rt lloc

MOLLET "B" - C.P.VILANOVA "B" 2-9

1er i 2n lloc

C.T.BARCINO - F.C. Cuatro Vientos 2-3

CAMPIÓ F.C. Cuatro Vientos de Blanes.

Els “finals” (al cinema, a la literatura, a la vida...) acostumen a generar una certa polèmica.
Molts opinen que són el millor de tot, a pesar que molts cops no sempre siguin del nostre gust i, força vegades, fins i tot decepcionants. Són "el millor" per què ens il·luminen el nus de la trama, ens expliquen “el perquè de tot plegat” o, per altre part, acaben d'una vegada amb el suplici que hem hagut d'aguantar. No tothom pensa així, i els finals són vistos com una interrupció de quelcom que, en el sentit més antinatural possible, no hauria d'acabar mai.
En el nostre cas, això no ha estat ni una cosa ni l'altre. Sabíem de bon començament i donades les importants baixes en el nostre equip (Raigoso, Climent i Danot) com acabaria “la pel·lícula” i tampoc va significar un “suplici” jugar, tot al contrari, un plaer, tot i molt, molt, molt cansat.
La semifinal amb el F.C. Cuatro Vientos de Blanes, va esgotar tots els nostres recursos i ja amb el tercer i quart lloc en joc contra el Vilanova, la nova baixa d'en Ricard Otín va ser més que significativa. Intentar la quadratura del cercle amb regle i compàs pot ser impossible, però si a sobre desconeixes el nombre PI...
Tot i així, amb la satisfacció d'un digne segon lloc aconseguit a la lliga regular (empatats a punts amb el primer classificat el C.T. Barcino) i la quarta posició final, volem felicitar des d'aquestes línies al C.T. Barcino per l'excel·lent organització de la Final Four, al just campió el F.C.Cuatro Vientos que va demostrar ser l'equip més resolutiu del torneig, als equips del Barcino i del Vilanova pel seu joc fantàstic en qualitat i esforç, a les dones i fills dels jugadors (santa paciència) i a tots els integrants del C.H. Mollet pel seu esperit i qualitat humana. A tots FELICITATS per aquesta temporada.

(Ja per acabar, deixeu-me abans d'acomiadar-me fins la propera temporada, i en la línia de l'inici de l'article (com diria el poeta "A bon fi no hi ha mal principi") sempre hi ha coses que acaben però d'altres comencen, i així saludem amb un fort petó l'arribada de la Júlia. Felicitats Marta i Àlex! FINS LA PROPERA TEMPORADA, BON ESTIU!!!)

Ens ha deixat en JAUME LABORI

El Divendres dia 12 va morir un LIDER amb majúscules de l’hoquei, feia temps que jugava el seu partit més difícil i aquesta vegada no el va poder guanyar. Vagi des d’aquest humil bloc el nostre reconeixement i condol a tota la seva família.

A tall d’homenatge unes paraules del nostre porter Pep Àliva sobre en Jaume:
“D’en Jaume Labori, el primer que se’m acut dir és que era un home amb una qualitat humana increïble, gaudia organitzant col·lectius i viatges de tota mena i era feliç fent-los gaudir amb una actitud generosa per tothom, sobre tot amb els que més ho necessiten. El seu amor per l’esport i l’hoquei en particular ens va unir en la darrera etapa de la seva vida i en aquests viatges que compartíem, mai faltava cap detall, omplia tots el forats per tornar d’aquell país amb una perspectiva molt més amplia que tan sols jugar el torneig. Em sento orgullós d’haver compartit amb ell aquests moments (preparant els viatges no parava de trucar-me, m’anomenava “el jefe” i es preocupava fins al darrer detall i jo, encantat de servir-lo). Quan veus tanta generositat, t’hi aboques, i em reconfortava saber que amb tots el companys "molletencs" havíem aconseguit fer una gran amistat. Per acabar i amb aquest enfocament organitzatiu que li he donat al seu tarannà, una de les experiències que he tingut amb ell, i a ben segur, difícil de repetir amb ningú més, va ser reunir a tots els familiars i amics més pròxims en una calorosa nit de l’estiu passat, coneixedor del poc temps que li faltava per anar-se’n, però encara vital amb presència, per acomiadar-se un a un, amb un somriure encoratjador, que ens va deixar a tots paralitzats, però amb el privilegi d’haver estat un dels escollits. Un titular indiscutible, i un líder amb majúscules.”

Sopar final de temporada

Amb els deures fets i els objectius acomplerts (ho hem aprovat tot i amb nota) arribem al final de juny, i , com no, al primer “sopar de final de temporada” (“primer” perquè sempre hi ha més d’un).
No varen poder assistir tots els integrants de l’equip, però tranquils, tindran altres oportunitats per venir (queda pendent una gambada familiar!).
Ben organitzat pel nostre líder Pep “el Pop” Àliva, al restaurant “CA L’OLIVA” de Mataró, el sopar va resultar fantàstic. FELICITATS CAMPIONS O SUBCAMPIONS!!

Carta del Sr. Enric Blanch

Nous missatges que ens arriben al bloc!

Ha arribat aquest missatge d’un col·leccionista de cartells que demana ajuda. Podria ser de l’època d’en Lluís o d’en Pep (d’acord, potser no són tant “yayos”). Esperem la vostra col·laboració:

De Raimundo Martin Heredia (thiguana@yahoo.es)
Apreciat Sr. Roura:
Contacto amb vostè amb l’esperança que em pugui ajudar. Sóc col·leccionista de tot tipus de material publicitari relacionat amb el món de la cervesa. He aconseguit un CARTELL on s’anuncia un partit de hockey i estic molt interessat en esbrinar l’any exacte del mateix. Li adjunto una FOTO. Espero les seves noticies. Gràcies.

Carta rebuda al nostre Bloc

A raó de l’article publicat el 21 de maig, on fèiem esment a un personatge ja mític de l’hoquei ( l’Enric Blanch) hem rebut a través de Leopoldo Conde responsable de l’ Area Social del MOLLET H.C., la següent missiva que transcric sense corregir ni canviar una sola coma:

“De: Josep Heredia,
Compañeros del hockey sobre patines del Mollet Hockey Club
Deseamos que el contexto de estas lineas sean comunicadas a su seccion de Veteranos ya que somos un grupo de ex jugadores de Reus, Cambrils, Calafell, Vilanova y El Vendrell que conocemos al Sr. Enric Blanch desde hace muchos años y que vive en la ciudad de Reus desde hace mas de quinze años. Este señor estuvo muy enfermo, con operaciones de corazon y años después de una embolia cerebral, aunque por suerte, se a recuperado.Queriamos hacerle una homenaje y darle una plaza per nos dijo que gracias, pero no la quería ya que estaba desmoralizado yya que ha tenido decepciones de quienes llevan las federaciones.Sigue preparando libros de hockey, pero de uno en uno ya que ninguna editorial quiere editar nada de nuestrro deporte. Le comentamos el articulo de los veteran os de Mollet y estuvo muy satisfecho y contento. Comento que en pocos dias os enviara una carta dando las gracias. En una ocasion y por amistad personal, estuvo en un coloquio, donde explicó muchas anecdotas y opinó del pasado y futuro del hockey. Fue un exito total ya que critico a directyivos, jugadores y a el mismo. AL final, un exito total. Somos ex jugadores y tenemos un bloque de veteranos que jugamos algunos partidos pero no jugamos torneos de veteranos (hermanos Sentis, Zabalia (el hijo), Alegret, Lluc, Swerra, Pujol, hermanos Salvat, Ibarzy muchos más). Al Sr.Blanch le quedan pocos de sus dos libros y hemos logrado que muy pronto entregue a la Biblioteca su trabajo pero no lo desea ya que sabe que solo interesa a quienes tienen más de 55 y 60 años. Esta nota la enviamos compañeros más que amigos, de un hombre que muichos han olvidado y sabemos qeu quiere al hockey.”

EEEPPPP ATENCIÓ a la classificació!!!!

Però…no…si….Com?...és possible?....per primer cop (i segurament per últim) podem quedar primers de la lliga regular. MIRACLE!!!!!!!
Si no t’ho creus pitja aquí....

Mollet 11 - Masies de Voltregà 5 /// Vilanova 3 - Mollet 4

La pobresa del nostre esport fa que la seva història, no acostumi a ser massa generosa amb els seus protagonistes. Crec ,per exemple, que no se li ha donat mai prou valor a la tasca periodística i pseudohistòrica que en el seu moment va tenir un personatge del tot inclassificable, en el bon sentit de la paraula, com era l’Enric Blanch.
Amb tots els seus defectes i totes les seves virtuts, fou indiscutiblement protagonista de l’hoquei sobre patins a Catalunya i a Espanya en la dècada dels 80 i 90 (per cert la meva època com a jugador). Les seves col·laboracions en el diari “Dicen” i “Mundo deportivo” i sobre tot el mític programa radiofònic “Radio-Hockey”, que va anant saltant d’una emissora a una altra fins a desaparèixer, ja formen part de la història de l’hoquei sobre patins com tants d’altres fets i protagonistes.
Per que de fets i sobretot de protagonistes està feta l’historia de l’hoquei, i a mi personalment m’agrada de tant en tant, donar un cop d’ull als irrepetibles dos volums dels llibres escrits per l’Enric Blanch “Testimonios. 1940 - historia del hockey sobre patines y sus protagonistas-1991.” No és cap atac de nostàlgia ja que això significaria un cert dolor pel temps passat i no és així , és tant sols valorar la memòria com un fet transcendent. I en aquest sentit les fotografies que conté (a part de molta altra magnífica informació sobre l’historia de l’hoquei) tenen un poder evocador fantàstic i a la vegada canviant, ja que amb els pas dels anys moltes de les fotografies adquireixen un nou sentit, una nova relació amb tu com a lector (no hi ha a voltes curioses relacions entre fotografies "veïnes"?).

En l’època digital que vivim, on els llibres cada cop tenen menys importància, algú hauria de tenir la previsió d’escanejar i fer “present” a la xarxa una obra del nostre passat però indispensable per encarar el futur.
Ja ho deia el poeta “Se pondrá el tiempo amarillo sobre mi fotografía”, la imatge fotogràfica sempre certifica amb una certa crueltat, el pas inexorable del temps.

H.C. BLANES 5 - "A BLANES TAMBÉ HI HAN ESCAMARLANS!!" 3

Improvisar a l'hoquei de veterans, és un constant i clau factor. No es preparen els partits, no hi ha cap plantejament tàctic ofensiu o defensiu previ, i com a màxim es decideix l'alineació inicial en funció de l'estat anímic o físic dels jugadors amb raonaments del tipus “avui estic molt cansat”, “el nen no m'ha deixat dormir” “o em fa mal l'esquena, comença tu”, tots ells arguments de pes, es clar.
Així comencem els partits, tot i que després puguem ajustar, corregir o considerar plantejaments, sempre improvisant.
L'equip del Blanes té una tàctica defensiva clara, que no, per “improvisada”, és menys efectiva. Espera al rival a ¾ de la seva pista, sense entrar a les tanques, amb una defensa forta en el centre i recolzada en uns excel·lents porters, donant-te la sensació que els pots atacar amb molta tranquil·litat, però en realitat, pretenguen llençar precisos i resolutius contracops per distanciar-se en el marcador i encara produir-te més precipitació.
Aquesta “tàctica”, repeteixo, segurament no massa premeditada, ens va fer ser molt prudents en atac, però tot i així el 4 a 1 de la primera part (els 4 gols de contracop) ha esta definitiu per perdre el partit, donada la nostra manca de ritme en la circulació de pilota i la falta d'encert cara porteria. Una derrota que ens complica la classificació, però que no ens va espatllar la “tàctica” postpartit, que consistia en sopar 4 “quilets” d'escamarlans, regats amb el millor cava, a casa dels nostres companys blanencs. Aquesta “estratègia” si la varem preveure bé, sense deixar res a l'atzar.
Pep i Àlex sou uns mestres de la “tàctica” i la “tècnica” culinària!. Gràcies, sou fantàstics!

Mollet B 7 - Vilafranca 5

Mirar. Bàsicament mirar.
El partit comença en el moment de recollir la roba i el material a casa. Mires que no et falti res, que els patins estiguin en condicions, que les rodes girin, que els guants estiguin aparellats,...un ritual que et prepara la mirada pel que vindrà.
Ja a la pista, la ressegueixes buscant aquell espai conegut o no. Mires la superfície del terra, les graderies, l’ambient,... aquell estrany ambient d’una pista buida.
La mirada còmplice dels companys al vestidor, la mirada professional als patins quan els cordes, la mirada del passadís que condueix a la pista.
Gires sobre els patins i una mirada perifèrica per escollir a quin costat et situaràs per escalfar. Mires els rivals, els saludes, o no, mires el teu porter al seu, a l’àrbitre. Entrecreues mirades, les evites, les comparteixes.
La mirada més important (totes ho són però...) és la del moment del joc. Llegir el partit. L’àrbitre s’inhibeix de les entrades en defensa?, l’equip contrari ens estreny a les tanques?, ens falta jugar més pel darrera de la porteria contraria?,... Una bona mirada farà corregir, modificar, insistir, aspectes claus per guanyar o perdre el partit.
Amb el xiulet final, mirades. Al picar de mans. Al buscar a la coberta del pavelló o a les puntes de les botes la resposta a una derrota. Al marcador constatant quan costa guanyar. A al banqueta.
Mirar, mirar, mirar...nosaltres varem mirar millor, mentre els jugadors del Vilafranca simplement jugaven.

(Recomano la lectura del llibre “Mirar” de John Berger, simplement fantàstic!)

l'Informe de l'Esport a Catalunya 2008

Des de l'Observatori Català de l'Esport s'ha publicat l'Informe de l'Esport a Catalunya 2008. En aquest document s’hi pot trobar informació referent a:
- Participació esportiva
- Espais esportius
- Competició esportiva
- Clubs catalans
- Organitzacions públiques i organitzacions comercials
- Iniciatives de suport al desenvolupament esportiu
- Projecció internacional de Catalunya a través de l’esport
Podreu trobar l’informe en format electrònic a:
http://www.observatoridelesport.net/down/informe_oce.pdf
I molta més informació al lloc web de l'Observatori: www.observatoridelesport.cat


Fent una lectura en diagonal del document he pogut contemplar un dels grans problemes del nostre esport (recordem l'hoquei sobre patins): la indefinició del nostre esport al estar dins de la federació de “patinatge”. Busco el nombre de llicències i trobo les referents al patinatge (15.174, una bona xifra) però quantes corresponen a l'hoquei sobre patins?. Clar desprès trobem un altre apartat “hoquei” amb 4.743 llicències però segurament és l'hoquei sobre gespa, no s'especifica.
Per altra part hi ha aspectes interessants com la falta de professionals de l'esport català (apartat del grau de professionalització dels equips organitzadors d'esdeveniments esportius internacionals), un mal endèmic, o també una altre aspecte curiós és que la província amb més clubs sigui Lleida i la que menys Barcelona, que ens diu molt sobre el grau associatiu i de compromís de la nostra província.
Recomano la seva lectura.

U.E.Horta 5 - Mollet B 2

Una altre cop aquesta temporada (i ja van...) l'actitud ens va tornar a fallar i ens varem mostrar descaradament abúlics i mancats de tota ambició per guanyar el partit. Sí és cert que la pista (si es pot qualificar així una superfície abrasiva, rugosa, plena de forats i escletxes, i a sobre amb bassals d'aigua de la pluja del dia) no acompanyava, però varem pensar que els jugadors de l'U.E.Horta ens donarien els tres punts tant sols per la nostra presència, quan si alguna cosa tenen és un més que destacable esperit combatiu. Mai varem aparèixer en el partit, i la nostra frustració personal ens feia mirar més del compte a l'arbitre buscant el que nosaltres no sabíem trobar amb el nostre joc. El millor de la nit fou el remarcable i barat sopar al Bar “Louis Se Va” (sortit de tapes i entrepans), emblemàtic local d'Horta amb una més que recomanable oferta de concerts en directe.

Mollet B 6 Mollet A 5

Aquesta és la marca que, com sabem els que juguem a hoquei, deixa una pilota al impactar amb qualsevol part del cos sense causar ferida. La veritat és que sempre m’ha semblat força estranya. La seva forma circular té una explicació clara, però i el forat del mig? A què respon? No seria més lògic, que per la pròpia forma de la pilota (totalment esfèrica teòricament) l’impacte precisament fos més gran en la part del centre per estar aquesta la més allunyada del centre i per tant la que impactés primer? Respon la forma de l’impacte en la manera en que es desplaça la pilota al ser xutada? Com es desplaça? Està relacionat això amb “l’efecte Bernoulli” sobre la pilota?
Reflexionant sobre això a la banqueta mentre intentàvem remuntar un partit que en molts moments teníem perdut, vaig arribar a la hipòtesi no demostrada, que aquesta marca és una cremada (el blau del cop encara no hauria sortit) producte que la pilota va girant sobre el seu mateix eix en el moment de l’impacte.
Els duels fratricides ja tenen això, et fan qüestionar-te fins i tot la teva existència.

Celebration

Busca les 7 diferències.

Noia 8 - Mollet B 3

(Primer demanaré disculpes pel retard en fer la “crònica” del partit de dimecres passat, qüestions laborals i un cap de setmana a Platja d’Aro amb un arròs caldós a la cala d’Aiguafreda de Begur, ho van impedir)

Cada temporada el partit a Sant Sadurní manté paràmetres similars, “a saber”:
a) Horari intempestiu entre setmana (22.45 h.), que pels que a l’endemà han d’anar a treballar resulta demolidor.
b) Partit travat, dur però de qualitat i amb un marcador que acostuma a ser alt.
c) (com a conseqüència del punt “a”) Molts integrants de l’equip s’acostumen a “caure” de la convocatòria per diferents “causes” i acabem anant els de sempre.
d) (com a conseqüència dels punts “a,b i c”) Amb molts pocs canvis acabes molt cansat que es tradueix en el punt “e”.
e) El dijous intentes treballar (si això que fem molts se’n pot dir així) com pots, però amb una “empanada” mental terrible.

A tot això 8 a 3, i sort que va venir el Sito i va fer un gol, que si no...Sense cap mena de dubte, i això és una opinió personal, el Noia és el millor equip de la categoria, per ordre, joc, actitud i intensitat. Ferm candidat al títol altre cop, esperem poder disputar amb ells la final.

(Per cert, era el Sant dels nostres "Joseps" i ho varem celebrar com cal, amb dues ampolles de cava. Per falta de material gràfic em de recorre a una imatge d’arxiu)

"Victòria de prestigi" Mollet B 5 - Vianova 1

Plantejava molts dubtes el partit contra el segon classificat. La derrota i el mal joc realitzat en front als “Gabyboys”, havia creat un estrany estat d’ànim mescla “ganes de reivindicar-nos” i “pessimisme general quans ens en fotaran”. La baixa d’última hora d’en Xavi Danot (lesionat a la feina) i l’absència de l’Àlex per motius familiars ens deixava quasi bé en quadre, tot i que aquesta vegada podien comptar amb “l’home del sud” Jordi Climent, una peça que a la fi es convertiria en decisiva en el desenllaç del partit.
Defensa individual, un bon joc com es habitual d’en Gerard i Valldosera i l’espectacle habitual de “l’innombrable” (tots ja saben perfectament qui és dels integrants del Vilanova perquè cada any fa el numeret) ens va fer dubtar al principi, però aquesta vegada l’equip va respondre amb un joc fluid, lligat, sense errades en defensa i amb molts encerts en atac. 1 a 1 a la primera part (el gol del Vilanova de penalt) i tot per decidir.
La segona part fou fulminant. 3 gols en 5 minuts, les actuacions d’en Delmo i la defensa (excel.lent Jordi Tomey) i joc fluidíssim en atac, deixaven el partit vist per sentència, en un darrer 5è gol que arrodonia el marcador.
Els dubtes s’han esvaït i el Noia ens espera, segurament amb un partit que serà intens.

Crisis? What Crisis?

Mollet B 3 - Barcino 5

Això d’Internet és terrible.

La veritat és que no tenia gaires ganes de perdre el temps per la xarxa, però amb la voluntat de saber a quina hora començava el Mallorca-Barça (per escoltar el Puyal per suposat i a la vegada anar fent ja la crònica del partit contra el Barcino, amb un resultat favorable a nosaltres tot i la gran actuació del Barcino) vaig entrar a la pàgina del “Mundo Deportivo” i curiós de mena com soc, no vaig poder resistir donar un cop d’ull a la nova secció que ha engegat aquest diari: L’hemeroteca digitalitzada.
La veritat és que per nosaltres els veterans això és el bagul dels records, el túnel del temps o la casa del horrors, segons o vulgueu veure. Sense perdre massa temps (torno a repetir) vaig trobar una sèrie de joietes dels nostres integrants i un anunci que, com veieu, avui en dia podria causar més d’una polèmica.

Us recomano que hi tafanegeu, tot i la baixa qualitat de les imatges, i que ens indiqueu alguna curiositat, es qüestió de perdre el temps, o no.

Lluís tu també surts!
Miqui i Rai coincidint a la mateixa pàgina en dos móns molt diferents.
Pel Climent no ha passat el temps!
Pel Pepe Busquets “tampoc”!

Valldoreix 5 - H.C. Mollet B - 5 (“Les últimes rebaixes de febrer”)

Ja sabem que febrer és temps de rebaixes, de saldos, “duros” a quatre “peles”, ofertes, liquidacions,...nosaltres no volíem ser menys, i en aquest temps de crisi també estem rebaixant el nostre joc i els integrants del nostre, en altres temps, nombrós equip. En Ricard lesionat al peu i ara amb el síndrome estrès -Garzón, en Sito de permís de paternitat, en Xevi de vacances, en Pep Àliva (l'ànima de l'equip) desaparegut, en Jordi Climent enfeinat, en Lluís fent d'entrenador amb els seus nens a Barcino, i els que quedem absolutament irregulars.
Així quan ens trobem davant d'un equip treballador en defensa però esbojarrat en atac, quan ens oblidem d'on està la porteria, quan rematem i xutem 200 vegades i el porter n'atura 195 (excel·lent el porter del Valldoreix, felicitats!), quan l'equip contrari remata 8 vegades i fa 5 gols (en Delmo encara estava pensant en el trau a l'orella que li varem fer en l'escalfament), quan a tot això si afegeix un jugador del Valldoreix agredint per l'esquena a en Jordi Tomey (amb la miopia habitual de l'arbitre),..., es a dir un descosit darrera un altre...això sí, podem dir com en Guardiola “quan no fem bé les coses ens pot guanyar qualsevol” o com Lao Tse “ de les tres coses més precioses de la vida, la humilitat és la més important”. El Barcino ens espera i no valen regals.

C.P. Vilafranca 2 - Un “Delmo” de pel•lícula!!! (Mollet B) 7

Seqüència 1. En “Delmo” va a Vilafranca a jugar un partit d’hoquei.
Escena 1. Interior d’un pàrquing. Nit.
En “Delmo” (Jose Delmoral) surt de l’escala del seu pàrquing i obra el maleter del seu Opel i col·loca la bossa de porter i l’estic d’hoquei en el seu interior (pla contrapicat des de l’interior estil Tarantino i “Reservoir Dogs”). Tanca el maleter, puja, arranca i surt.

Escena 2. Exterior. Autopista. Nit.
En un pla subjectiu des de dins del maleter del cotxe d’en “Delmo” assistirem al viatge sentint la música de la radio junt amb el motor del seu i d’altres cotxes. El pas del temps serà representada pel canvi d’emissores i música. La foscor del maleter queda trencada per les llums dels cotxes que es filtra cap a l'interior.

Escena 3. Exterior. Pàrquing del pavelló del C.P. Vilafranca. Nit.
En “Delmo” obra el maleter i treu la bossa i l’estic (un altre cop pla contrapicat des de l’interior estil Tarantino i “Reservoir Dogs” que completa la escena 1). Es tanca el maleter. Pantalla en negre.

Seqüència 2. En “Delmo” entra al pavelló i es dirigeix al vestidor per vestir-se de porter i jugar el partit.
Escena1. Interior. Passadís d’entrada cap als vestidors. Nit
A càmera lenta “Delmo” recorre, arrastrant la bossa, el llarg passadís que separa l’entrada fins els vestidors. Sona la música “Eye of the tiger” del grup Survivor (Rocky 3) i la fotografia és com la que va fer Michael Chapman a “Toro salvaje”de Scorsese.

Escena 2. Interior. Vestidor del pavelló. Nit
Veiem vestir-se a en “Delmo”, amb aquella tranquil·litat que el caracteritza. S’intercalen diferents plans, sencers, mitjos, detalls, primers plans,…de fons s’escolten diàlegs i riure’s dels seus companys. Seriós es mira al mirall i es posa el casc abans de sortir.

Seqüència 3. En “Delmo” atura tots els xuts contraris i guanya el partit.
Escena1. Interior. Pista del Pavelló. Nit
Pla frontal sencer d’en “Delmo” situat a la porteria, amb un muntatge intercalat de les diferents i nombroses aturades que a ritme del vals de Dmitri Shostakóvich (que Kubric ja va utilitzar a “Eyes Wide shut”), es van succeint. Ara la mà cap a l’escaire, ara es llença amb les cames en paral·lel, ara defensa amb l’estic una jugada per darrere de la porteria,…

Escena 2 (Final). Interior. Centre de la Pista del Pavelló. Nit.
Pla subjectiu des de l’interior del casc del porter, amb un tràveling circular amb evocacions a Werner Herzog i la seva inclassificable “Aguirre, la cólera de Dios”. Es veuen els companys i els rivals es saluden i ell és felicitat per tothom mentre es dirigeix cap a la sortida de la pista cap el passadís fosc. Fos en negre. Resultat del partit imprès (Vilafranca 2 - Mollet 7). Fi i crèdits.

Girona H.C. 4 - Mollet B 7

He visitat bastants cops Girona capital, sobretot la part dels casc antic, i sempre m’ha sorprès la extraordinària bellesa dels seus carrers, tot i la discutible però necessària reforma que es va començar a fer entre els anys 80 i 90. Tot i així sovint he tingut la sensació que aquesta atracció de la ciutat, provenia d’una certa “desproporció”, un cert desequilibri o "asimetria harmònica". Estranya la sensació de passejar pel call, sorprenent l’asimetria de la façana de St. Feliu, lleones i els seus culs que no són lleones, banys àrabs que tampoc ho són, muralles que protegeixen però que també “empresonen”,...,però sobretot la catedral. Chillida l’equiparava al panteó de Roma i a Sta. Sofia de Constantinopla, però a mi sempre m’ha deixat una sensació de desproporció, de desmesura, no per això desagradable si no tot el contrari, t’eleva, et desconcerta.
No equipararé ni molt menys la Catedral amb la pista del H.C.Girona, però són sensacions parelles. Desproporció, desmesura, desequilibri hi són presents i són fins a cert punt innecessaris per la pràctica de l’hoquei. Per altra part, i amb tot el respecte que em mereix l’equip del Girona (l’equip “E”, elegant, esforçat i esportiu) , la seva manera de defensar també té aquest punt asimètric, amb un plantejament de defensa individual quasi a mitja pista, que sumat a les dimensions de la pista, crea un desconcert inicial en l’equip visitant, però que a la vegada es va diluint conforme avança el partit.
Estranyes i agradables sensacions alhora. Patiment i victòria. 4 a 7 amb gols de Pep Busquets (3 tot i estar molt cansat, què fas Pep a les nits?), Miqui Roura (3) i Joan Carles Raigoso.

L’equilibri el va posar la sempre autoritària però mesurada i precisa actuació de l’àrbitre, en Mestres, un clàssic i per tant mai passarà de moda.

Mollet B 5 – Valldoreix 4

No hi ha res pitjor per un equip d’hoquei, que una de les seves peces bàsiques, un dels seus engranatges, un dels eixos principals, és lesioni. L’equilibri es perd. La “màquina” perd l’ordre intern i les “peces” comencen a girar sense anar amb la mateixa cadència.
En el nostre “ordre intern” em patit una sotragada. El maleït “neuroma de Morton” ( un engruiximent del nervi interdigital del peu i que es diu neuroma per afectar a nervis i Morton en honor al metge que al 1876 en feu una descripció precisa ) ens està fent la guitza.
Ni el Ricard Otín és el que era abans de la lesió (incisiu, ràpid, àgil, un autèntic depredador de l’àrea ...) ni l’equip ha pogut mantenir el ritme de les primeres jornades on ens vàrem mostrar intractables.
Com veieu ens em estat documentant i sembla ser que una de les causes d’aquesta lesió pot ser el fet de caminar amb sabates de taló. La polèmica està servida. Vol dir això que el Ricard contravenint tota normativa interna ha estat sortint de nit (sense la supervisió de la línia més important de l’equip, es a dir, la defensiva) i a sobre amb les sabates de taló d’agulla “qual drag queen qualsevol” i això a fet agreujar-se una antiga lesió que no es va detectar en les exhaustives revisions mèdiques en el moment de fer el seu fitxatge?
I com dirien els francesos “en tant que de besoin” no hauria de dimitir el director tècnic si donat el cas existís? S’ha de fitxar un davanter en condicions físiques acceptables (fàcil d’aconseguir) i psíquiques òptimes (no tan fàcil)?
A tot això, i davant els rumors de baixa “ipso facto” en Ricard mostrant una vegada més el seu amor propi, va tornar a jugar, per marcar el gol de la victòria a falta d’un minut per acabar el partit i derrotar un incòmode, respectable i cavallerós rival, que en tot moment va donar la cara i que podia de manera justa haver aconseguit l’empat. Fi de la crònica. Amén.

La Maria ja és aquí !!!!

Sito dixit: "De moment la laura continua a l'hospital però ja comencen a estabilitzar la tensió arterial i amb sort sortirà aviat, li va pujar pels núvols en 4-5 dies no eres capaços de fer-la baixar de cap manera. Aquesta nit sembla ser que ha començat a baixar de 15 i això ja és bon senyal. La resta... perfecte, la nena més perfecte encara."

Fins i tot els insofribles “Nena Daconte” van a entrenar al Barcino

No hi havia prou amb els traïdors Lluís, Pepe i Pep, que fins i tot els insofribles “Nena Daconte” van a entrenar al Barcino. Si ho vols comprovar no cal que et traguis sencera la cançó, pots anar directament cap al final del vídeo (minut 2:33 aprox.).
P.D: (Crec que es veu el Tino entre les “majoretes”)

La familia s’amplia

Felicitem al Sito i a la seva senyora pel naixement de la Maria (sense accent).
Sito ets un crack dintre i fora de la pista!

C.P. Masies de Voltrega 3 - Mollet H.C. "B" 7

Sempre els partits, els resultats i els sopars hauríen de ser així.

Proposem que en les actes del C.P. MASIES figuri el nom del restaurant DORCA. Excel·lent "Qualitat-preu"!!!

Força DORCA!

Mollet B 5 - F.C. Cuatro Vientos 2

Hace ya más de 5 minutos que tendrían que haber “empezao” el dichoso “partio” este con el Blanes o cuatro vientos dichoso ese. Me “cagoenlaostia” otra vez voy a cerrar tarde. Hola soy Manolo (el más guapo de la foto), el "encargao" del pabellón del Mollet y hoy yo haré, buenamente como pueda, la crónica.

Esta vez me han dicho que estos son buenos. Que juega un tal Calero que hasta hace poco aún estaba en la división de honor y hay otros zagales que no lo hacen nada mal. Por si a caso ya les he dado a los chavales unos tacos de queso de mi tierra que tengo en la garita, haber si hoy se espabilan y no empatan como el otro día con los del Noia. “Coooño” con los del Noia como le daban! No pita mi paisano Estrella, pero este árbitro (el bajito y calvito) no me da mala espina. Es buen chaval.
Bueeeeno empieza el “partio!” (ya era hora, como no espabilen les cierro el agua caliente y que se duchen con fría!). Joer! Otra vez empezamos perdiendo, el Pep se ha tragado un chute. Menos mal que están defendiendo bien y el Raigoso este tiene el día. Bueno, bueno, parece ser que hemos vuelto a recuperar el control y ahora el Pep está parando (debe ser mi queso que empieza a hacer efecto), “do a uno” y acaba la primera parte. El árbitro, de momento, caserillo. Ya nos va bien! Menos mal que Luís Font está en la banqueta y los dirige un poco porque si no…..panda de mataos. Voy a darles prisa haber si empiezan rápido la segunda parte.
Eh!!!! No me escupas en el suelo que hay papeleras “pa eso”!!!
Venga, venga, ya empieza la segunda parte. Otro gol del Rai (coooño como está este tío)
Cagoenlaostia! “tre dos”, Como empaten cierro la luz y a dormir.
Por fin acabó! al final cinco a dos (creo que han marcado el Busqui, un tal jordi y el Raigoso, joder como está!!) Les voy a meter prisa, nada de estirar, cagando leches a la ducha que quiero cerrar la `pista. Que se vayan de una vez al “Marfá” a cenar y “dejen de dar pol culo”. De paso me voy al vestuario a cobrar la loteria y el agua que me deben. Bona nit!!!

(Con mucho cariño Manolo, eres el "mejó")

Mollet B 3 - Noia 3

(Noia) - Hola!, com va? Hem portat el cava que ens vareu demanar...
(Mollet) - Molt bé!, les festes…què tal?
(Àrbitre) - Piiiiiiiiiiiiii!
(Noia) - CLAK, CLIK, CLAK, CLIK, PAM, PIM, POM.....
(Mollet) - Eh compte que fan el passi i tallen!!!!
(Noia) - GOOOOLL!!
(Mollet) - Vaaaaaa que no estem ficats!!!
(Noia) - CLAK, CLIK, PAM, PIM, POM.....
(Mollet) - Ep que surt el Gallart!!!
(Noia) - CLAK, CLIK, BUM, BUM, CRASH, CRAC, PAM!!!!!
(Mollet) - Cago en la puta, sempre emprenyant el mateix!!!!
(Noia) - GOOOOLL!!
(Mollet) - S’ha de seguirrrrrrrr el que talla!!!!
(Noia) - BUM, BUM, CRASH, CRAC, ...si et tornes a tirar.... CRASH, CRAC!!!!
(Àrbitre) - Us fotré als dos al carrer!!!
(Mollet) - Canviem la defensa.....
(Noia) - Ehhhhh!
(Mollet) - GOOOOLL!!
(Noia) - Cago en la puta!!!
(Mollet) - GOOOOLL!!
(Noia) - Eh!!
(Àrbitre) - Piiiiiiiiiiiiii!
FINAL DE LA PRIMERA PART
(Àrbitre) - Piiiiiiiiiiiiii!
(Mollet) - GOOOOLL!!
(Noia) - Ehhhhh!
(Mollet) - CLAK, CLIK, PAM, PIM, POM.....uuy, ay!!!
(Noia) - CLAK, CLIK, PAM, PIM, POM..... uuy, ay!!!
(Àrbitre) - Us fotré A TOTS al carrer!!!
(Noia) - GOOOOLL!!
(Mollet) - CLAK, CLIK, PAM, PIM, POM..... uuy, ay!!!
(Noia) - CLAK, CLIK, PAM, PIM, POM..... uuy, ay!!!
(Àrbitre) - Piiiiiiiiiiiiii!
FINAL DEL PARTIT
(Noia) - Veniu a buscar el cava, el tinc al cotxe?
(Mollet) - Clar que sí, us quedeu a sopar?

Sant Sadurní (Saturnino, en castellà ) fou el primer bisbe conegut de Tolosa de Llenguadoc, on és tradició que morí màrtir, arrossegat per un brau (no sabem si era del Vallès).
A la Catalunya nova era costum rebatejar els pobles creats pels conqueridors àrabs amb el nom d’algun sant, es el cas de Sant Sadurní d’Anoia, envoltat de pobles d’arrel àrab, Gelida, Mediona, Masquefa,...

Fotos Fabada Desembre 2008

Amb retard però aquí estan les fotos de la “fabada 2008”, gaudiu-les!!!

(Per cert a la foto podeu observar a l'amic Lluís cumplint la sanció: aigua i el plat buit!!!)

BON NADAL I FELIÇ 2009

Dinar de Nadal 2008

Per segon any consecutiu en Joan Carles i l’Anna (moltes, moltes, moltes gràcies pel teu bon “savoir faire”) ens van oferir un magnífic dinar de Nadal amb les famoses “faves a l’estil Rai”. Acompanyades amb botifarra negra, xoriço i pernil amb cansalada, cuinades a foc lent, escumat el greix, suaus, meloses, al punt de cocció, tendres, amoroses,… una explosió sensorial, un tsunami pels sentits, un regal gastronòmic, un autèntic plaer.
Tan sols una nota negativa. Ens varem assabentar mentre dinàvem d’uns fets molt greus portats a terme per un membre destacat del nostre equip (que fins i tot formava part fins ara de la direcció tècnica) i que no es poden més que considerar una traïció imperdonable. Concretament ens referim a l’assistència d’en Lluís Font al sopar de l’equip de veterans del Barcino un dels nostres més aferrissats rivals. A part de les conseqüències immediates que això va tenir (expulsió durant el dinar a la taula dels nens i prohibit veure cava) s’ha obert expedient i en breu es decidirà quines són les mesures a prendre, segurament força greus (anar a entrenar els dilluns al Laietà, no veure cava durant un any,...)
Fets com aquests trenquen l’harmonia i el bon ambient que tant havia costat mantenir. Lluís ens has decebut a tots.

Mollet B 12 - Horta 1

D’un partit sense història,...es pot escriure una història?
Corren els minuts d’un partit que per moments s’ha tornat avorrit i insípid. A mi em dona per discórrer.
Mires cap a la graderia i en aquell moment entre “les figures” i el fons es dibuixa una silueta, que fins aleshores i com moltes vegades, havia passat inadvertida. Com els pintors que volen separar el conjunt de la individualitat, de l’anècdota, “entornes”els ulls, els entretanques i allí apareix retallada en gris, mimetitzada amb la tanca, i produint un estrany i agut so, una presència sense protagonisme, una peça indispensable però incompresa, l’únic que cobrarà un estipendi de l’acte en curs, actor i públic, part i jutge. L’àrbitre.
Quantes vegades al llarg dels seus quasi 40 anys de trajectòria arbitral ens haurà xiulat en Josep Marcos? Ens ha vist créixer i s’ha fet gran a la vegada que nosaltres ens fèiem homes, ha suportat les nostres sortides de to, les nostres frustracions i també les nostres alegries, ens ha acompanyat i ens continua acompanyant encara ara, mesurant amb habilitat, l’equilibri entre deixar fer o aturar el joc prenent a voltes difícils però fermes decisions.
Una imatge em ve al cap. Què deuen pensar aquests protagonistes sense protagonisme quan s’acaba “la Gran final”, quan un equip explota d’alegria i l’altre s’abandona a la tristor, quan els ulls de tothom es fixen en els “protagonistes” i ells marxen cap al seu vestidor com ombres sinuoses i allargassades?
Sempre guanya un àrbitre o sempre perd?

Torna el nostre golejador, Pep Busquets

MOLLET H.C. "A" 2 - MOLLET H.C. "B" 9


Hi ha jugadors que perfectament saps, mai podran deixar de jugar a hoquei.
Els pots imaginar de moltes maneres, però mai sense estar vinculats a uns patins i un estic. Aquest esport ho és tot per a ells, el porten tant a dins que sense ell la seva vida no tindria on pivotar i com una baldufa sense punt de recolzament, es perdria sense saber què fer ni on anar.
No és que no tinguin res més, (com algú mal intencionat podria pensar) però l’hoquei complementa i completa la seva raó vital, la seva particular baldufa (no tenim tots una baldufa per vida?)
Deia un pintor famós que els artistes són nens que mai volen créixer, que segueixen vinculats a una activitat que ningú pot dir que no li agradés quan era petit: dibuixar, pintar. En el cas d’aquests jugadors, com el artistes amb la pintura, el joc els continua vinculant a un món juvenil que es resisteixen, amb bon criteri, a perdre, a deixar, a tancar definitivament.
No som tot els veterans que juguem a l’hoquei, uns “nens” amb ganes de, per unes hores, no abandonar aquests món que ens va fer gaudir tant?
El nostre golejador a tornat i ....per molts anys!!!

ROBERT MÜLLER

extraordinari -ària

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adj. 1 Que està fora de l’ordre o de la regla comunament seguida, no acostumat. 2 Que excedeix el grau, la mesura, el nivell, habitual, ordinari.

Dues notícies aquesta setmana m’han deixat força colpit. És coneguts per tots que els porters, (crec que de qualsevol esport però especialment en l’hoquei) són una raça especial de jugadors i fins i tot m’atreviria a dir, de persones. Ja de petits van adquirint una personalitat diferent a la de la resta de jugadors, competeixen en el mateix partit però amb punt de vista, actitud, responsabilitat, mentalitat,... molt diferent als altres. Recordo els porters que he anat coneixent al llarg de la meva etapa esportiva (com a jugador o entrenador) i tots tenien quelcom “especial”, fet que els feia i els fa ser persones amb una forta personalitat i amb un sentit “especial” de l’esport i la vida.
Tot això com deia al principi és a raó de les dues notícies protagonitzades pel Robert Müller i Luís Gil. Tant d'extremes, contradictòries i antagòniques com la diferència entre lluitar contra la mort o agredir brutalment a un àrbitre, però la mostra que no ens trobem davant de persones “corrents”. Els porters són extraordinaris però està clar que en Robert Müller encara més.

Zi lo nuetro e la múzica…

Amb aquesta "entranyable estampa" crec que hauríem de canviar els patins per altres menes d’instruments. No està clar però, quin tipus de música tocaríem. Jo crec que una barreja entre el millor grup dels 80 “La banda trapera del rio” i el millor grup espanyol de totes les èpoques “Cantores de Híspalis”.

Barcino 3 Mollet B 4

Em va arribar a les mans fa poc, o millor dit a la pantalla, un petit conte de Ray Bradbury titulat "El verano de Picasso" que podria definir (exagerant) perfectament el partit d’ahir.
El conte parla sobre aquells breus, brevíssims moments, impossibles de retenir, on de manera fugissera gaudim de sensacions o emocions, que ens fan valorar la vida i la possibilitat d’estar vius en tota la seva dimensió. Sé que això és molt fort referit a un partit d’hoquei i a un sopar (en el conte era referit a l’art i concretament a Picasso) però per això escrivia “exagerant”. Sé que m’enteneu.
Gràcies, a tots els que ahir ens varem reunir a la pista del Barcino per fer possible que tornem a creure en aquest joc i ens les agradables sensacions que encara ens pot provocar. Gràcies Ricard i Àfrica per l’espectacular sopar que ens vareu oferir a casa vostra (celestials els seitons i la truita de patates...)
A tot això el partit es podria resumir en la darrera jugada del partit. Xut a l’escaire d’en Gaby Cairo i espectacular aturada del nostre porter Pep Àliva quan es mastegava el gol. Podia haver entrat? Podíem haver empatat? Hauria estat tal vegada el més just?
Aquest cop hem guanyat nosaltres.

Partit per oblidar !

Cerdanyola 4 - Mollet B 5

A vegades hi ha dies que ets pots arribar a preguntar que fan 10 adults de més de trenta anys, vinguts de diferents punts de la geografia catalana, jugant a hoquei un dijous a quarts de 11 de la nit, en una pista semicoberta, un partit que per ningú, excepte pels que estan jugant, té massa importància. Què motiva al jugador veterà a continuar jugant? Sens dubte i a falta de raonaments més llargs i profunds, la resposta és continuar gaudint d’unes sensacions i d’uns moments que sol els ofereix aquest esport. Passar-ho bé. Sentir goix, un viu plaer amb l’esport i fent esport.
Tot i així hi ha dies com el partit que ens ocupa, on els dubtes són més que raonables, i et preguntes si tothom en aquesta categoria i aquestes alçades ho té tant clar.
Programat a les 22.30, no varem començar fins les 23.15 hores, entre discussions dels jugadors del Cerdanyola amb l’àrbitre si podia o no jugar un jugador que la setmana passada havia estat expulsat amb tarja vermella per donar un cop de cap a un rival. A continuació discussions pels DNIS amb els jugadors dels Cerdanyola, durant el partit més queixes i discussions entre els jugadors del Cerdanyola i l’àrbitre, en fi una continua queixa i conflicte...Molt, molt, desagradable!!
En resum un 3 a 0 inicial, que gràcies a l’aportació d’un semiretirat Sito Morellón, el treball defensiu d’en Jordi Tomey i l’Àlex Vila, les genialitats en atac del com sempre sacrificat golejador Joan Carles Raigoso i un “ressuscitat” Miki Roura varem poder remuntar fins el 4 a 5 final.

P.D. Pepe Busquets torna aviat de la lesió, necessitem els teus gols!

Comença la lliga 08-09

Mollet B 11 - Girona 4

Un altre cop hi estem posats, amb ànims renovats i la mateixa ambició i bon rotlle de sempre. Començar la lliga amb una victòria sempre és important, més quan s’aconsegueix contra un rival que va demostrar un bon joc i que arrancarà molts punts d’altres equips.

Afrontàvem el partit amb una peça important del nostre equip lesionat com és en Pep Busquets, i una defensa individual, acompanyada de bons fonaments i joc d’equip en atac del Girona ens varen posar, al principi, en dificultats. Tot i així un inspiradíssim Joan Carles Raigoso i el nostre habitual joc d’equip varen fer possible una còmode victòria.

Tant sols un “però” la lesió, ,esperem no massa greu, d’en Xavi Danot. Ànims company!!

LOTERIA AMB CARÀCTER GUANYADOR !!!!

Ja tenim a la vostra disposició la Loteria d'aquest any.

Qui en vulgui comprar contactar amb nosaltres en aquests correus:

josep@equipat.net

alexvila1@terra.es

Aquest any tinc un extrany presentiment.......

Més fotos d'Asturies

Gràcies Pep !

Les fotos d'Asturies

Gràcies al Rai tenim les primeres fotos d'Asturies!

Promoció del Blog

Estem fent un esforç de promoció del Blog.
De moment ja estem a les següents webs:
Solohockey
Vilaweb
Hockey C.V
Mollet H.C.

hi ha d'altres que en breu ens inclouran
OKCAT
i seguirem treballant per estar en el major nombre possible de llocs, intentant promocionar al màxim l'hoquei veterà.

"ASTURIAS, PATRIA QUERIDA"

Cada vegada estimem més aquesta terra i com diu la cançó : ...¡Quién estuviera en Asturias,en todas las ocasiones!... i francament després de "l’stage" que hi varem fer de l’11 al 14 de setembre (tercer consecutiu ja), no pot ser d'una altra manera.

Allotjats prop del poble de Tellego a 8 km d’Oviedo el viatge va estar marcat per un parell d’activitats culturals (els dies no donaven per més), uns extraordinaris menjars i uns més que bons partits, contra equips de la zona.
Culturalment la visita del “Queso i la Sidra”al poble d’Asiegu i la espicha posterior, fou magnífica i varem poder captar com, en l’estimació per unes arrels pròpies, es pot dur a terme una tasca seriosa i moderna per desenvolupar una zona en clar procés d’envelliment i canvi. Visca l’autèntic formatge de tres llets de Cabrales!!!!

La visita a la Catedral d’Oviedo i el cas antic també va estar força bé, sens dubte per les explicacions de la guia que varem contractar, la Fàtima. Gràcies una vegada més, per les teves explicacions i el teu bon humor. Cal destacar que durant aquesta visita es va produir un fet extraordinari: Pep “el pop de blanes” va convertir-se, per gràcia divina, en Pep “el casto”, esperem que això no rebaixi les seves fantàstiques fins ara qualitats com a porter. (O no eren ja tant fantàstiques?)

En quan al menjar, la cuina a “Casa Cristina” al mateix Tellego, ens va marcar pel seu “Pitu caleya” i la seva simpatia.
“Casa Generosa” a Pedroveya va ser simplement meravellós. Preu i qualitat extraordinari i una zona fantàstica per un altre any fer-hi alguna excursió.
Un petit bar del carrer San Juan pròxim a la catedral també ens va deixar un agradable record amb un pollastre fregit amb all i julivert certament remarcable.

“Hoqueisticament” destacarem un primer partit contra el segona del Bowling i el quadrangular amb dos equips del Centro Asturiano i els entranyables ja C.D.Amigos del Cibeles. Tots els partits varen acabar amb victòria nostre, demostrant que estant perfectament cobertes totes les “places” de l’equip aquesta temporada.

VIATGE A ASTURIES

Comença a perfilar-se la "sortida-stage" al Principat d'Asturies.

Ens tocarà matinar ja que sortim del Prat dijous 11 de setembre a les 6.15 del matí, amb arribada a l’aeroport d’Oviedo a les 7.40 ( la tornada serà el diumenge 14 sortida 8.10 arribada a les 9.30 del matí.)

Tenim casa rural a 10 minuts d'Oviedo , preu per persona els tres dies (55, 71 euros) .-
( http://www.lapruvia.com/lapruvia3.html )

Pel mateix dijous a la tarda en Rai, amb l’assessorament d’en Miki que ja la va fer fa anys, ja ens ha preparat una sortida culrural-gastronòmica ( http://www.rutalquesuylasidra.com/ )

També en Rai, mànager oficial de l’equip, ha aconseguit un partit el divendres contra el Booling de segona catalana, es a dir res de favada abans , i com sempre el dissabte el tradicional partit amb el veterans del Centro Asturiano i els Amigos del Cibeles.

ANNEX AL REGLAMENT DE VETERANS

DURADA DELS PARTITS

Els partits es jugaran en dues parts de 25 minuts cadascuna, de temps seguit, i se suprimeix la norma de parar el cronòmetre els últims tres minuts del partit. El temps de joc serà cronometrat, única i exclusivament, pel Sr. Àrbitre de l’encontre, tenint la potestat de parar-lo quan ho consideri necessari.

ALINEACIONS

Podran alinear-se un total de DEU jugadors per partit, però es manté inexcusablement el principi d’un mínim de CINC jugadors amb el porter inclòs, per iniciar el mateix.

AJORNAMENTS

No es permetrà cap mena d’ajornament en el que no consti ja assenyalada la nova data del partit, que sempre haurà de ser inferior a 15 dies. Si no és així, es prendran les mesures sancionadores vers l’equip causant de l’ajornament, amb la pèrdua dels tres punts i així mateix imposant-li la sanció econòmica de 50 euros i el pagament dels drets d’arbitratge íntegres dels dos equips. Aquest punt 4 serà de rigorosa aplicació.

COMPROMÍS
Tots els equips inscrits estaran obligats a disputar totes les fases que regulin la competició. Qualsevol retirada d’un equip, en qualsevol fase de la competició, serà sancionada econòmicament amb 200 €.

Comença la temporada 2008-09

Comencem una nova temporada i els objectius i les expectatives tornen a ser les mateixes, gaudir de l’hoquei patins en un ambient de magnífica companyia i “bon rotllo”, i si a sobre es pot ser competitiu, doncs encara millor.


Ja tenim una sèrie de “bolos” muntats:

• El 6 de setembre a las 21 h realitzarem un primer partit de pretemporada a Vilafranca (presentació del C.P. Vilafranca).



• Del 11 al 14 de setembre “gira-stage” per Astúries.
  
  Per cert que s’ha produït una notícia inesperada. Sito Morellon es “semiretira” i ja no participarà de manera contínua amb nosaltres, deixant la porta oberta a possibles col·laboracions puntuals.

Sito et notarem a faltar!

SOTS-CAMPIONS DE CATALUNYA 2008

TOT A PUNT PER A LA FINAL DE VETERANS

Durant el proper divendres 20 i dissabte 21 de juny es disputarà a la pista de Castellar del Vallès la gran FINAL de CATALUNYA de la lliga de veterans categoria A de la temporada 2007-2008.

El DIVENDRES a las 20 h
MOLLET B - VILAFRANCA
i a las 21h
NOIA - VILANOVA

El DISSABTE a las 18 h partit dels veterans de Castellar ;
a las 19h TERCER - QUART LLOC
la FINAL a las 20h.

http://www.hoqueiclubcastellar.net/

Fotografia dels equips A i B