Mirar. Bàsicament mirar.
El partit comença en el moment de recollir la roba i el material a casa. Mires que no et falti res, que els patins estiguin en condicions, que les rodes girin, que els guants estiguin aparellats,...un ritual que et prepara la mirada pel que vindrà.
Ja a la pista, la ressegueixes buscant aquell espai conegut o no. Mires la superfície del terra, les graderies, l’ambient,... aquell estrany ambient d’una pista buida.
La mirada còmplice dels companys al vestidor, la mirada professional als patins quan els cordes, la mirada del passadís que condueix a la pista.
Gires sobre els patins i una mirada perifèrica per escollir a quin costat et situaràs per escalfar. Mires els rivals, els saludes, o no, mires el teu porter al seu, a l’àrbitre. Entrecreues mirades, les evites, les comparteixes.
La mirada més important (totes ho són però...) és la del moment del joc. Llegir el partit. L’àrbitre s’inhibeix de les entrades en defensa?, l’equip contrari ens estreny a les tanques?, ens falta jugar més pel darrera de la porteria contraria?,... Una bona mirada farà corregir, modificar, insistir, aspectes claus per guanyar o perdre el partit.
Amb el xiulet final, mirades. Al picar de mans. Al buscar a la coberta del pavelló o a les puntes de les botes la resposta a una derrota. Al marcador constatant quan costa guanyar. A al banqueta.
Mirar, mirar, mirar...nosaltres varem mirar millor, mentre els jugadors del Vilafranca simplement jugaven.
(Recomano la lectura del llibre “Mirar” de John Berger, simplement fantàstic!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada