No mata la bala, sinó la seva velocitat.
Un xut al llarg d’un partit pot ser molt poc transcendent, tanmateix quan aquest xut és a 8 segons del final, amb el marcador amb empat a 4, després d’un partit “disputadíssim” (0-1, 1-1, 1-2 primera part; 2-2, 3-2, 3-3, 4-3, 4-4,...), on qualsevol dels dos equips podia haver marcat; el xut, com deia, es torna decisiu en la mesura que entra.
I va entrar. La va engaltar des de fora l’àrea i un fins aleshores magnífic Quique Martín no va poder fer més que maleir la seva sort i desitjar que aquell últim tret d’en Pep Busquets hagués anat una mica més fluixa, una mica més baixa,...una mica més lenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada