El partit s’havia desenvolupat amb el guió que més ens convenia. Baixes en atac i un Mollet A motivat i reforçat (David Écija, Dani Setien i Joan Carles Aguilera), ens obligaven a jugar amb molt d’ordre i aprofitar totes les ocasions de gol. Un 0-3 a favor indicava que anàvem pel bon camí. Pep “el pop” aturava totes les ocasions i la partitura ens funcionava.
El Mollet A però, esperonat, no va assumir el paper de víctima en cap moment i remuntar amb bon joc i una forta pressió individual.
Quan a falta de 2’30’’ (DOS MINUTS I TRENTA SEGONS!!!!!) el marcador reflectia un 4 – 5 a favor nostre, era tan fàcil mantenir la pilota i no arriscar...era tan fàcil “matar” el partit...
Però com ja ens ha passat algun altre cop, el desenllaç no va ser el desitjat. Una pèrdua de pilota en atac, un contracop resolt magistralment pel David Écija i l’empat que ens precipita a un “voler guanyar com sigui” i a uns errors que acaben amb el 7 – 5 final en contra.El toro ens havia “agafat” aquesta vegada a nosaltres, i ens queda la reflexió, el retorn a l’ humilitat i sens dubte felicitar al rival pel seu bon partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada