Sorpresa a l’arribada a Vilafranca. L’Enrico Mariotti, un dels millors jugadors de la història de l’hoquei a trencat la seva “jubilació” per jugar amb el segona del Vilafranca. Sempre ha passat que jugadors ja retirats sentin “la crida de la selva” i tornin a jugar i de fet l’hoquei com tants altres esports necessita aquestes “tornades” de jugadors referents, líders, on els joves es vegin projectats, figures que atreguin sobre ells l’atenció mediàtica, per així de retruc veure’s beneficiat l’hoquei sobre patins com a esport. És simptomàtic el cas de l’Enrico Mariotti, un home aquí els “focus” estimen.
Però com valorar aquesta “atenció”? Se m’acut fer un experiment que no per actual és menys intranscendent però que ens pot donar algunes dades.
Utilitzaré el nostre ja imprescindible cercador Google i amb la variable següent:
em surten 530 entrades, segur que algunes d’aquestes no correspondran al nostre personatge, però ja és una referència.
Ara provarem amb la recerca “PEP VINYALS” Hockey
Surten 2 entrades, les diferències són òbvies, però us haig de dir una cosa, em quedo absolutament amb en Pep Vinyals, porter i persona extraordinària, que encara, com ahir (i de tant en tant tot cal dir-ho) fa demostració de la seva qualitat a la porteria, tot i el que pugui semblar en el resultat del partit. Ell i una altra persona fantàstica l’Albert Moncusí (amb dos gols) foren les figures d’un Vilafranca en quadre, però molt motivat i combatiu fins al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada