
L’estructura de la pista, el dibuix de les línies, la ordenació de les figures geomètriques que formen els jugadors al defensar o atacar, l’àrbitre- equilibrista, com punt o eix d’un simetria central o axial. Porters que en la soledat del joc a mig camp, es mouen o s’aturen amb les mateixes posicions i moviments, jugadors que surten de la pista al mateix temps per portes diferents però simètriques i són substituïts per altres jugadors que patinen en la mateixa direcció fins trobar-se. Som simètrics aparentment. La imatge d’un mirall que a vegades es corba, tornant-se còncau o convex. Contracop que segueix a un altre contracop, un crit es reflexa en una altre crit. Acció i reacció. 6 a 6.
La simetria de l’hoquei, la simetria del joc, la simetria natural de les molècules al ordenar-se per formar la xarxa de cristalls que a la vegada configurarà el cos del jugador. La pista, Alhambra granadina de simètriques mesures i espais. Lucky i Micky, Pep i Pep, ... 6 a 6.
La simetria entre dos equips que “ens entenem per ser massa semblants”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada