13/6/13

FINAL FOUR 2013.


La setena “final four” consecutiva (vuitena en el total de la nostra trajectòria de 9 anys a la lliga de veterans) té un regust especial. A costat molt arribar, fins i tot més que en altres anys, però aquesta temporada tenim la sensació que s’apropa un relleu generacional, i per tant hi ha aquells aires de succès irrepetible, com quan fas per primera vegada l’amor o t’acomiades d’algú que ja no tornaràs a veure més.

Són ja més de 10 anys els que ens separen amb jugadors com els del Congrés, Montbui o St. Celoni i la veritat és que empenyen de debò. Ells són més joves i nosaltres som més grans. És llei de vida. Comencem a ser veterans dels veterans, tot i que soni a redundant.

Però aquí és on recau l’estímul i la força per continuar, en saber que aviat serà l’última oportunitat i que és ara o potser mai. El repte és difícil (aquesta vegada juguem les “semis” amb el líder i probablement el campió final) però no impossible. Ens cal la fe dels assetjats, la fe dels nàufrags o la dels condemnats a mort, que tot i saber que no salvaran la pell, intenten en la desesperació, acabar amb l’esperit ferm, dempeus i orgullosos. Toca èpica.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Molta sort i concentració perquè ho podeu aconseguir. Jugueu contra el millor equip i el més regular però teniu serioses opcions. Com diu la dita els vells rockers no moren mai, així que a demostrar l'autèntic esperit veterà!! I a gaudir de l'hoquei per sobre de tot!! Força vetes!!!

Unknown ha dit...

Molta sort i concentració perquè ho podeu aconseguir. Jugueu contra el millor equip i el més regular però teniu serioses opcions. Com diu la dita els vells rockers no moren mai, així que a demostrar l'autèntic esperit veterà!! I a gaudir de l'hoquei per sobre de tot!! Força vetes!!!

Ramon Ferré ha dit...

Hola company, pots despenjar la crònica, durant un dies, del Sant Celoni-Mollet que té penjat tots els blogrolls?
Així s'actualitzaran tots!
Un cop estiguin actualitzats, ja la pots tornar a publicar.
Gràcies!