28/3/13

U.E.Horta 2 - 8 C.P.Mollet

Tornar a casa. Tornar a escriure.
Desprès de setmanes d’absència en les meves cròniques, reprenc el camí habitual d’intentar “no-explicar” allò que succeeix en els nostres partits de la lliga de Veterans (#oldleague). Com dic és un intent, ja que de vegades, sense voler, amb aquestes “no-cròniques” s’acaba sabent més del partit que si ens poséssim a fer una crònica convencional. És així, quan hi ha molt soroll, els silencis s’escolten més que els grans crits. I avui en dia, a la blogosfera hi ha molt soroll.
De fet aquest ocasional silenci al blog, a banda de coincidir amb múltiples notícies hoqueístiques en les que ara no m’aturaré, també a coincidit amb una petita crisi (fastigosa paraula ja!) de joc en el nostre equip. Habitualment ja ens passava al llarg d’altres temporades dos o tres partits “tontos”, però aquest any la cosa potser és més seriosa. Absències no habituals, els anys que ja comencen a pesar, una certa desmotivació i la pujada (o no baixada) de nivell dels nostres rivals, podrien ser l’explicació.
Però jo crec que hi ha un altre motiu.
Un cop, arran d’un jugador veterà que es retirava, vaig escriure que un veterà no es pot retirar mai, perquè ja està retirat. És com intentar matar a un zombi, ja està mort! Si intenteu pensar què us va fer deixar la pràctica activa de l’hoquei, la majoria respondreu “la rutina”, aquesta manera de fer les coses sense pensar-les, aquest hàbit de no reflexionar sobre allò que fem. I aquí està el perill.
Reivindico el valor de l’aquí i l’ara, de viure i gaudir un altre cop d’aquest esport i de la possibilitat de practicar-lo, de reflexionar i valorar que probablement aquest temps passarà molt, molt ràpid, quasi sense adonar-nos.
Reivindico l’ il·lusió amb la que jugava (i com jugava!) ahir el Fernando Pujalte tot i anar perdent de molts, simplement pel fet de jugar. Tan sols jugar, res més.

2 comentaris:

PEP BUSQUETS ha dit...

Com sempre ...ets el millor Pep Busquets

Anònim ha dit...

començava ha estar preocupat!!

celebro el retorn de les teves no-cròniques!!!

Ànim.

lluís segarra