Dos minuts (tic tac, tic tac, tic tac); Estava en una sala d’espera i sentia com un magnífic rellotge de cu-cut cantava el pas del temps (tic tac…). La sensació que tenia, mentre observava a la gent que m’envoltava, era que el temps passava molt a poc a poc. La majoria de la gent jugava amb el seu smartphone i jo me’ls mirava i m’imaginava la importància del temps per a cada un d’ells. Hi havia un senyor “trajat” ( em vaig deixar endur per les aparences…veure última crònica d’en Miki) i pensava com valorava aquella “pèrdua de temps”. Hi havia un nen jugant a “marcianitos” i tinc la sensació que, com més el fessin esperar millor……
Que poc que són dos minuts!!! Que molt que són dos minuts!!! Quant són realment dos minuts??
Fa pocs dies estava veient el partit de la CERS entre el Blanes i el Breganza i en als dos primers minuts, els italians ja guanyaven dos a zero i el Blanes, encara no havia sortit a la pista. Sentia a la gent que deien, i jo mateix pensava, com pot ser que un equip pugui estar tant desaparegut i li facin dos gols en dos minuts. Van estar a punt de remuntar, però no van aconseguir-ho, els hi van sobrar dos minuts.
Coses de l’atzar, m’imagino, van fer que en el nostre partit fos igual. Portàvem dos minuts, encara no l’havíem tocat, i ja perdíem dos a zero.
Encara no sé el valor de dos minuts, però si que he descobert la gran capacitat que tenim els humans per buscar les explicacions i excuses que ens convenen: “Ah es que a nosaltres ens faltaven els puntals de l’equip… i al Blanes, no!!!!!!
Però tot i així, i per acabar, deixeu que m’agafi la llibertat de donar-vos un consell: “ No desaprofiteu, ni deixeu de gaudir ni de dos minuts de la vostra vida"
(P.D: Felicitats José Delmo per la nova incorporació a la família i als "maleltons" us desitjo una ràpida recuperació.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada