Qui eren els Reis, d’on venen els nens i què menja el llop. Quan el Pepe Busquets va explicar que havia començat a fer bicicleta estàtica a casa seva, varem entendre el gol que trencava, amb un remat al primer toc ESPECTACULAR (tan quasi com l’acompanyant d’en Marc Palomo!), el 3 a 3 de la segona part i deixava al C.P.Congrés tocat, tocat.
Fins aleshores el partit s’havia mostrat molt igualat (2 -1 a la primera part, Ramón, Miqui i Willy), tot i que el Mollet no aprofitava les seves clares ocasions i el Congrés es mostrava com un equip amb un aterridor xut exterior i desvergonyit en l’un contra un, però mancat de joc interior i pel fons de pista, allà on es couen molts plats hoqueístics.
A la fi del partit un altre error eucarístic (despertar a la bestia Rai amb una lletja entrada) va desencadenar un seguit de contracops amb final feliç a càrrec d’un “a mig gas” Ramón Peralta. Cinc a tres, a sopar al Viena, petar la xerradeta amb els sempre simpàtics i bons perdedors i guanyadors del Congrés i cap a casa. Ja sabem més coses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada