12/6/12

MolletB 5 - 9 St. Celoni

Hi ha moments impagables en aquest bloc i crec que aquest serà un d’ells. En la meva absència del partit de Sant Celoni (ja tocava Capi!) han ofert la seva col·laboració els nostres companys l’Àlex Vila i en Pep Aliva per escriure la crònica (fins i tot en això van junts!). Jutgeu vosaltres mateixos, per mi les dues són sinceres, complementàries i els defineix molt bé com són de diferents dins la seva autenticitats inigualable. Ja he creat escola! 

QUE ENS INTERVINGUIN JA!! (Àlex Vila)

Mentre ens estàvem canviant en el vestuari, per cert un dels bons moments que per a mi té un partit d’hoquei, va sortir el tema de la “intervenció” (recat o préstec temporal, com cadascú vulgui) de l’economia espanyola.
Durant el partit em va venir en més d’una ocasió al cap, la vella Europa i la nostra xerrada anterior. Per un costat, un Sant Celoni jove, amb ganes i força talent, volen quedar-se a formar part d’aquesta bona lliga de veterans; em feien pensar amb tots aquests països que volen entrar a formar part de la Comunitat i de l’euro. Per una altra banda nosaltres; veia a dins la pista, Grècia a la Porteria amb forats “econòmics” per tot arreu, veia Portugal, Irlanda, Itàlia i algú amb una mica d’Estat Espanyol (que volia manar i pintar alguna cosa, però ningú li feia cas) i, per sort, hi havia en Rai “països Nòrdics” que en més d’una ocasió devia pensar: “ que estic fotent aquí mig d’aquests països”. Si us plau que ens INTERVINGUIN JA, Que vingui en Miki “Merkel”, en Pepe “Hollande”, en Ramon “Obama”, en José “Països Baixos” i sobretot, que no surti de l’euro en Rai “Països Nòrdics”. Ah!!! I per finalitzar Moltes gràcies per deixar-nos viure per sobre de les nostres possibilitats, en aquest cas “hoqueístiques”, durant tant i tant de temps i espero que ho seguiu fent durant molts anys.
Per cert no oblideu, que tot això està controlat des de la distancia, per en Lluís “Anglaterra” Font.

MILLOR PARLAR DEL RIVAL (Pep Aliva, cronista accidental)

Encara recordo de ben petit, l'arribada del cap de setmana, hora d'enllustrar bé les defenses i els guants, agafar l'autocar amb tots els equips de base i cap a Barcelona a competir amb els Clarets, Maristes de Sants, Roser, CES, Horta, etc.. no en teníem prou amb això, que el diumenge (jo sóc de Tordera) mentre estàvem a missa amb els mossèn Joan, ja organitzàvem l'entrenament de la tarda, es clar que si hi eren els Garriga, Torner, Camps, Grimal i Cia, qualsevol no s’apuntava a la festa... era tot un espectacle veure’ls jugar, i ens movia un objectiu comú, L'ENTUSIASME I LA IL·LUSIÓ de poder competir amb els millors.
Això és el que veig en aquests nois del Sant Celoni, ja han superat les primeres exigències de la categoria, s'han adaptat a ella i a més, són competitius com a equip i com a grup. Una molt bona notícia per al futur de la lliga de Veterans, que necessita d'aquests equips per continuar consolidant l'esperit d'aquesta competició.
El resultat, una anècdota simpàtica, 5-9 i perquè varen afluixar, alguna cosa hem fet bé durant aquests anys perquè els que pugen ens respectin tant.

1 comentari:

Juan Carlos ha dit...

Aquest equip és una caixa de sorpreses. Tots sabem i apreciem les cròniques de Micky(Intel·ligència, imaginació, tot barrejat en un pupurri cultural a l'abast de poques persones), però quan altres companys treuen la ploma de la manera que ho han fet l'Alex i el Pep realment et dones comte que alguna cosa aprenem els uns del altres.
La d'en Pep és emotiva i melancòlica, sempre intentant arribar als sentiments i la de l'Alex una mescla de coneixements professionals aplicats en un context esportiu força interessant.
Felicitats per tots 3, en 1er lloc a Micky perquè les seves cròniques al blog son esperades amb una gran expectació i també als substituts perquè ara sabem que aquest equip sempre té un suport quan algú no hi és.