Falten 15 minuts per
acabar el partit i la cosa no pinta gens bé amb el 2-5 en contra i el nostre
porter amb una lumbàlgia que quasi no el deixa moure. En Francesc Tibau em
comenta a cau d’orella, “prova-li per sota”. Així ho faig i el xut ajustat al
pal esquerra i “per sota” supera un fins aleshores molt inspirat Nando. A
partir d’aleshores sembla que la confiança retorna, i com la llei del pèndol,
el joc de l’Horta decreix. Els explosius, elèctrics i joves Xavi Tamayo i “Gero”
ja no desborden amb facilitat i els gols van caient fins arribar al 7 a 5
final. Ni una falta directa en contra per acumulació de faltes personals, ni l’esforç
final hortenc farà moure el marcador. A 20 segons del final dos jugadors de l’horta
abandonen la pista sense esperar el xiulet final, sense que ningú encara sàpiga
la raó. En fi, una victòria suada contra un rival mancat d’efectius però
lluitador com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada