19/3/11

Mollet B 6 – C.P.Vilafranca 3

Massa van notar la baixa d’en Jordi Valls, no hi ha prou per guanyar amb un Pep Vinyals en bona forma.
Ni un Lucky a un bon nivell però abusant de la possessió de pilota i del xut, ni un Ramon Güell poc inspirat, ni un desafortunat Lluís al principi (va rebre un cop fortuït al llavi) i molt nerviós al final, ni un també malaguanyat Eugeni tot començar (va rebre un xut al peu), ni un Fede excessivament en punta, varen poder fer res per parar el bon joc del Mollet B aquest cop a l’alçada de l’ocasió. Recital d’en Francesc Tibau, bon nivell de Xavi Arinyo (tot i estar amb lumbàlgia i el crònic Morton de sempre), espectaculars en Delmo i en Rai com sempre, i Pep “pop”, Pepe Busquets, Miqui i el retrobat Ricard Otín amb nota de bé però millorable.
La cirereta però, va ser el trist final amb xou inclòs d’alguns jugadors del Vilafranca que al llindar de la mitja nit, francament sobrava.
Emulant l’admirat Edward De Bono, unes quantes propostes creatives per rebaixar, rebaixar-nos, rebaixar-me la tensió dels partits:
•Jugar pensant en senyores o senyors, o les dues coses (respectem totes les tendències) lleugeres de roba, és difícil enfadar-te amb una lleugera frescor sota la conquilla.
•Jugar quan no jugui amb qui no vols jugar o estàs enutjat, i a l’inrevés, però quan estiguis fora, a la banqueta, no seguir el partit sinó pensar en les retallades d’en Zapatero.
•Jugar patinant tan sols d’esquena, ataquis o defensis, estar pendent de no caure et farà impossible tocar pilota i discutir-te amb ningú.
•Jugar imaginant que vas amb els pantalons baixats i un ou esclafat al cap, sentir-te ridícul rebaixa la testosterona.
•Y per últim, i crec que és la millor, pensar que el teu fill(a) està a la graderia i veient com jugues o que dius, et pregunta: Papa però què fas?