Vetemollets 8 - 3 Vetehorta

El cinquè, sisè, setè o vuitè jugador d’un equip són essencials, tant com parpellejar.
Parpellegem constantment i en fraccions de segons, però aquests fets aparentment intranscendents, sumats són 40 minuts al dia. 40 minuts!, que no veiem allò que passa davant nostre mentre estem amb els ulls oberts i que al llarg d’una vida és molt temps.
Poden semblar que no tenen res en comú, humitejar els ulls i tenir una bona banqueta, però veritat que no els valorem massa?
Segurament en aquest partit un fet determinat en el resultat va ser l’aportació d’homes que habitualment no surten d’inici, o juguen una mica menys, però que quan ho fan resulten ser com el cava “Grans Reserves”. Brindem per vosaltres, és clar, amb cava!

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
(versió castellà)

El quinto, sexto, séptimo u octavo jugador de un equipo son esenciales, tanto como parpadear.
Parpadeamos constantemente y en fracciones de segundos, pero estos hechos aparentemente intrascendentes, sumados son 40 minutos al día. ¡40 minutos! que no vemos lo que pasa ante nosotros mientras estamos con los ojos abiertos y que a lo largo de una vida es mucho tiempo.
Pueden parecer que no tienen nada en común, humedecer los ojos y tener un buen banquillo, pero ¿verdad que no los valoramos demasiado?
Seguramente en este partido un hecho determinante en el resultado fue la aportación de hombres que habitualmente no salen de inicio, o juegan un poco menos, pero que cuando lo hacen resultan ser como el cava "Grandes Reservas". ¡Brindamos por vosotros, claro, con cava!

Veterans C.P Mollet 5 - 1 Veterans St. Celoni

La cosa fue en serio. No fue para nada un nuevo partido amistOSO.
Aunque un tanto miedOSO, con un juego bulliciOSO, conseguimos sacar adelante un partido trabajOSO pero a la vez hermOSO.
David Écija no es Xavi BarrOSO pero abría el marcador con un disparo portentOSO. El peligrOSO 1-1 no se hizo esperar i casi acabó así la primera mitad si no es por un contragolpe asombrOSO, acabado por Miki, pero llevado de modo vigorOSO por RaigOSO (2-1).
El ritmo era contagiOSO y en la segunda parte, dos jugadas acabaron con las aspiraciones y el acOSO a Delmo, de un St. Celoni voluntariOSO. Penalti “clamorOSO” (je,je) a Pepe, que señalaba un árbitro puntillOSO y que con el 3-1 casi decidía el partido.
Dos goles más hundieron un rival talentOSO, sin que para nada el resultado sea para ellos deshonrOSO. Un placer jugar contra vosotros OSO.

Veterans C.P.Congrés 1 - 1 Veterans C.P.Mollet

Empatar ens crea un cert desconcert. A la por de no perdre o la manca d'encert de cara a porteria (com ahir va ser el nostre cas) s'ajunta el fet de no saber mai on va anar a parar el punt que falta en el repartiment. Se’l va quedar l'àrbitre? Se’l va quedar la federació? Va anar a parar a un compte "opac" a Andorra?
També és estrany tornar a un lloc conegut i trobar-lo canviat, com la bombonera del CP Congrés, que s'ha transformat en una blanca carpa de poble pijo sense orquestra ni Paquito el xocolater però amb sordina a les tanques. Si fins i tot sembla més gran!
Ja res és el que era, ho deia Sabina: als llocs on t'has enamorat no s’hauria de tornar mai. Però per als més nostàlgics sempre ens quedarà en el Congrés la roda "Belaire" que acompanya la clau del vestidor, objecte que ens remet a un temps passat que "mai" va ser millor, finals dels 80 's, quan es van començar a posar de moda i que algun veterà pot aprofitar per donar-li gat per llebre amb la roda i tunejar-se els patins amb aires retro.---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
(Versió Cast.)

Veterans Hoquei Mollet 11 - Veterans CP Vilanova 8

font: http://veteransclubpativilanova.blogspot.com.es/

Torna la millor lliga de veterans del món i amb ella les nostres cròniques, després d'una temporada aturades per manca de temps i ganes. El primer partit ha estat un punt de retrobament

(a l'igual que aquesta crònica) al jugar de nou amb el C.P.Vilanova, club que ens porta grans records de temps o glòries passades, i de grans i disputats partits. D'aquells temps sols queda el gran Juanjo Ferrer, un clàssic (com nosaltres) d'aquesta lliga, això sí acompanyant de la bona porteria d'Edu Ballester i de jugadors “joves” com el Jordi Orús, el David Parejo o l'Óscar Fernández entre d'altres, amb força, empenta, qualitat i un contracop molt perillós.
Escrivia Borges que gran part dels arguments literaris es poden resumir en quatre: Una ciutat assetjada i defensada per homes valents; Un retorn; Una recerca i El sacrifici d’un Déu. Ara mateix no sabria dir quin d'aquests arguments s'ajusta més a la nostra immediata història, potser buscar un retorn a la final four? Potser, més aviat, defendre la categoria i no baixar? Potser sacrificar algun dels nostres “Déus” pel camí?
Ja ho anirem veient. Ara tanmateix potser encara el nostre argument està per escriure, tot just esbossat en un primer partit d'onze bones i vuit males idees.

+fotos i informació a http://veteransclubpativilanova.blogspot.com.es/